L`Escolania i l`Escola de Musica de Santa Maria del Mar, la Capella de Música dirigida per el mestre de Capella Enric Gispert a 1988 ja s`havien consolidat, ja s’havien iniciat els tramits previs a la restauració de l’orgue originari dels Trinitaris de Vic. Ja s`havia signat el conveni de la restauració integral de la Basílica de Santa Maria del Mar : terrats de les tres naus, tots els vitralls, façanes etc. El culte a la basílica de Santa Maria del Mar estava arribant a altes cotes, complint l’encàrrec que em fes el Cardenal Jubany quant, sense jo aspirar-ho, al nomenar-me rector de Santa Maria del Mar, em digué: “fomenta el culte".Corrien,ja a les hores, rumors de que Santa Maria del Mar es convertiria en lo que es ara.Tinc documents que ho acrediten.Avans del turisme actual,que dona tanta vida a Barcelona, el temple s`omplia de fidels de la parròquia, Barri i Ciutat.

Però no tothom estava content. El Dr. Jubany al nomenar-me rector de Santa Maria del Mar cometé un gran “error” consistent en fer-ho sense consultar,prèviament, al vicari general Mn. Lluis Martinez Sistach, ni al canceller secretari Jaume Traserra i, per acabar d`embolicar les coses, el Conveni de restauració s`havia firmat i televisat sense intervenció ni presencia de Mn. Josep Martí Bonet. Això es, el Dr. Jubany no va fer cas als que ambicionaven la parròquia entre els que, a més del que finalment hi arribaria, Mn. Taulé i un tal diaca, hi havien vicaris episcopals en actiu i diversos rectors etc. Amb la possible, o no, coneixament del vicari general, canceller, vicarii episcopal etc., el màxim dirigent i president de “L`Unió”, Mn. Casimir Martí Martí, natural, com jo, de Vilanova i la Geltrú, va decidir enviar una carta circular al clero diocesà denunciant que Santa Maria del Mar cobrava 35.000 pts. per cada casament i blà, blà, blà ,i no em consta que, després, haigi seguit amb el mateix taranna, quant ara, amb pujes continuades es demana, i en general es paguen, 700 euros.

En la segona envestida, una vegada els que van aspirar i conspirar per arribar a ser rector de Santa Maria del Mar, Mn. Taulé i el diaca,de forma ja personalitzada, estigueren apunt de guanyar la partida de la ma desidida de Traserra, fou llavora’ns quant s`els hi prometé, formalment, la parròquia i, al semblar que ja podrien separar-me de Santa Maria del Mar (De fet no ho aconseguiren,contra tot pronòstic, a causa de la reacció inmediata de tota la parròquia, confradies, institucions etc.,de quines cartes en tinc còpia i penso, també, col.locarles en aquesta Web), esperaren durant un any, els dos, a la parròquia del Pi, el tal diaque continuà l`espera alli, i Mn. Taulé anà a la parroquia de Sant Andreu,continuant amb estreta relació amb Mons. Traserra, de la que em consta. Sols, finalment, en el tercer assalt , amb maldat insuperable, ho aconseguiren.(Cf. “ Breu Resum” d`aquets fets que trobareu en aquesta mateixa Web. Podeu fer clic en l´index o menú inicial o en els noms Cardenal Jubany, Jaume Riera etc.)

Una vegada lograda la parròquia, per la que tant havien aspirat i conspirat, Santa Maria del Mar, en breu temps (a pesar de que Santa Maria del Mar ha vist multiplicat per dos el seu terme parroquial, amb el de l´extingida parròquia de Sant Cugat del Rec, de les sis misses que se celebraven en l`altar major de Santa Maria del Mar el dissabte i diumenge, les sis s`han reduït a tres per tenir més temps per celebrar casaments, concerts dels que tot l` any, especialment el mes de desembre, sen celebren varis, alguns amb estreta relació i participació de la mateixa parròquia. Per aquest motiu durant mesos i setmanes, previament concretades, no es contracten casaments, de forma que el culte ordinari i extraordinari es relegat sistematicament. No així els diumenges dons de les sis misses que se celebraven al altar major, amb gran concurrència de fidels, ara, per sort, son respectades les de 11h., 12,30h.i 19,30, amb concurrència majoritaria de turistes generals i dels que viuen en els més de15 grans hotels nous, de tres i cuatre estrelles,que, ara, rodejen Santa Maria del Mar. La qualitat, però del culte es molt inferior al de quant tocaba l`orgue el Neil Cowley, hi participava la Capella de Música, l`Escolania i l`Escola Cantorum ara inexistens.Era d`esperar que un mùsic hagués potenciat l`alt nivell musical que tenia Santa Maria del Mar en relació al culte.

“Venda aquí. Preu de venda anticipada 18 euros, concerts de l5-12-2006 i 14-03-2007 : 30 euros”, s`anuncia amb difusió per tot arreu, en els panells d´informació parroquial - Cal tenir en compte que en la "Sol.licitud per a celebrar actes no litúrgics a Santa Maria del Mar" des de1985 i durant el meu rectorat de dret i de fet, no sols era impensable que la parròquia vengués entrades o participés en el guany de forma directa, sino que adhuc en la clàsula 3ª "a les quals està condicionada l´acceptació de la sol.licitut" es diu :"No seran situades taquilles devant del temple, ni al costat dels seus murs") Quant es varen suprimir les misses del dissabte a l`altà major, celebrant-se, de les dues, una sola a la capella del Santissim, els primers dissabtes la capella no encavia als fidels, amb el temps sobre espai. Tornant al tema anterior de les 35.000 pts. es va anar pujant fins a 700 euros.S`argumenta el cost parlant, en el despatx, de les despeses relatives a l il•luminació, tot i que es cert que tota la despesa elèctrica i llur manteniment es sufragada per l`Ajuntament de Barcelona.

Ni comunicats a la premsa contraris a la doctrina oficial de l`Esglesia en temes sobre abortament, eutanasia etc., ni despidos de personal decretats judicialment improcedents,ni haver-se emperedat dins de l`habitatge del c. Sombrerers nº 6 a la Sra. Franco i la seva cosina Anuncia, que havien consegrat tota la seva vida a la parròquia, per obligar-les a marxar, amb soprem escandol dels fidels, res fou causa de remoció; una calumnia en el seu contex,sí.(Veigeu en aquesta Web en el "Breu Resum" o "Breve Resumen" clicant,entre d`altres, Cardenal Jubany)

De les primeres envestides, tot hi que foren preparades en temps del Dr. Jubany, pròxim a la jubilació, ell, crec, no en va ser informat. De fet el Dr. Jubany, ja arquebisbe emèrit, va emetre una declaració oficial de que a mi mai s`em havia iniciat cap expedient. Es pot llegir la resposta al interrogatori judicial -que dona a entendre com tot es gestionava desde el bisbat, en concret, desde Traserra- a continuació, en aquesta mateix Web

Després que feia més d`un any (2005) que havia demanat al actual estimat arquebisbe, també a causa de l`enfermetat greu de la meva germana, que, si més no, als setanta anys (2006) no volia moure´m més amb vehicle, metro, taxi etc. tal com m’era necessari per anar, desde el meu domicili del carrer Princesa, on hi resideixo desde que sigué nomenat rector de Santa Maria del Mar el 1985, anar, dic, a Sant Martí del Clot de quina parròquia n’he estat rector durant set anys, i de que estava disposat a exercir com a rector de parròquia a la que m’hi pogués traslladar caminant.De fet amb els 16 anys que vareig ser rector de Santa Magdalena de Canyelles(5 dels quals també de la parròquia de Sant Miquel d`Olèrdola), els 12 anys de Santa Maria del Mar i els 7 anys de Sant Martí del Clot, he sigut,fins ara,rector titular durant 35 anys de la meva vida.