NADAL DE 1994

Uns dies abans de Nadal Scotland Yard demanà parlar amb el rector de Santa Maria del Mar sobre la projectada assistència de la Sra. Margaret Thacher a la missa del Gall de 1994. S`ens digué que els organitzadors de la visita a Barcelona de la ex-primera ministra, havent cercat informacions diverses sobre el temple de Barcelona en el que la Missa del Gall era més reeixida, amb el resultat de que aquest era Santa Maria del Mar, es preparà l`assistència de la Sra. Margareth Thacher, amb el seu marit i sequi’t, a la dita Missa. S`em demanà quin lloc se li assignaria en mires també a la seva seguretat. Vingueren a suggerir que el millor lloc seria el presbiteri i s`accedí a la proposta posat que el presbiteri real era el 1994 el lloc del cant, de la Capella de Música, de l`Escolania i Escola Cantiorum i, per lo tant, no es veié dificultat en accedir a la proposta. La parròquia informà a Scoldan Yart que nomenaria una senyora perquè l`anés informant del curs de la celebració, aquesta fou la Sra. Urchi Bequer Vda. Torelló. La Sra. Margaret Thacher disposà de traducció directa a l`hora de l`homilia i d`altres. Després de la fotografia en la que el rector de Santa Maria del Mar, Francesc Tort Mitjans, predica l`homilia, transcrivim aquesta literalment. El nombre d`assistents a la missa, tal com fou des de 1986, pot calcular-me amb uns dos mil. La noticia de la projectada visita de la Sra. Margaret Thacher no fou coneguda per endavant ni a nivell de la ciutat ni a nivell de la parròquia dons així es va quedar amb la policia. Val a dir, que, com es veu en l`ultima fotografia de la veneració de l`Infant Jesús, moltes mirades, sobre tot al acabar la missa, anaven dirigides a la ex primera ministra de l`Anglaterra que es mostrà, en tot moment, especialment atenta i afectuosa, amb paraules d`agraïment a tots els que, al finalitzar la Missa anaren a saludar-la. La Sra. Margareh Thacher signà, finalment, amb el seu marit, en el llibre de visitants il•lustres:

Homilia predicada la nit de Nadal de 1994

“El qui es la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”. ¿De quin tabernacle es tracta?. ¿Un tabernacle de poder, de riquesa?. ¿Un tabernacle que s`imposa per la força?. ¿Quins foren els signes que donaren els àngels als pastors?: "Trobareu al nen en una menjadora”. Ells “hi anaren tot seguit i trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora”

“Existia la llum veritable...Era present al mon...que li deu l`existència, però el mon no l`ha reconegut...”, diu Sant Joan.

“El mon no l`ha reconegut”. El Déu veritable, el Creador, no va ser descobert plenament per els homes a través de la naturalesa, aquest signe tant fort de la seva presencia i de la seva veritat. En la nova vinguda Déu vol ser reconegut, descobert a través del signe de la pobresa : Un estable, una menjadora, uns pastors... Quant el Déu fet home “plantà entre nosaltres el seu tabernacle”, les línees mestres de la seva manifestació foren la veritat de la naturalesa que sens dona en un estable.

Tots hem sentit a dir alguna vegada :”Nadal es un dia trist perquè sempre hi falta algú”. ¿Perquè es noten les absències especialment en el dia de Nadal?. Vivint en la dispersió, hi ha moments en els que ni volem, ni potser podem, evadir-nos de la realitat. L`home, que es un ser religiós, te ànsies d`amor, de pau, d`unitat, de companyia, de transcendència i Nadal es com un far que ens vol il•luminar aquest port en la nit del transit.

La cultura es com el pòsit, com el tartrà que fa el vi de l`Historia. El vi ranci d`Europa es el cristianisme, i, en ell, hi destaca el Pessebre. El Pessebre es punt obligat de referència per divisar i fruir d`aquelles seguretats que sempre sembla que s`ens escapen. Es desconcertant romandre massa temps dins del túnel sense divisar, al menys, la llum de sortida. Nadal es, per molts, aquesta llum misteriosa.

Davant d`un misteri d`amor, de pau, com es el Pessebre amb el Déu fet nen, ¿es pot dir , en veritat, que Nadal es un dia trist perquè sempre hi manca algú?. Hi hauran famílies o persones que no els faltarà, avui, ningú dels sers estimats. Serant, però, molts més els que notaran les absències de sers estimats i de situacions perdudes, devegades, molt punyents : fracassos , matrimonis separats, fills sense el caliu dels pares junts, emigrants per mil raons; avis que veieren com les orenetes, del seu niu, prenien el vol... malats, ancians... El Nadal, el Pessebre, que es presència de Déu, que es pobresa, es, també, prova de que l`home pot viure amb molt poc si te fe, amor, companyia, naturalesa. Nadal pot donar-nos pistes per a on anar, a on mirar, a qui acudir per superar tantes mancances. Nadal es sinònim de Déu amb nosaltres, Déu present i pròxim.

Els que en aquest dia de Nadal gaudiu de la presencia de tots els sers estimats, Nadal podrà ser, a més, un dia d`acció de gracies per gaudir d`un do escas, insegur .

L`esperit del Pessebre ens ha d`ajudar a tots a viure les essències humanes i cristianes de les coses, de la vida. Crist continuà, de petit i de gran, manifestant-se amb els signes de la pobresa, de l`indefensió. No serà coronat amb el lleuré, dels èxits, de la victòria, sinó amb les espines del sacrifici.

Pesi a les adherències dels temps, presents en les estructures eclesials, l`ànima del cristianisme, l`Evangeli real, continuen essent Pessebre, justícia, amor, servei, igualtat, llibertat, fraternitat, comunió, corresponsabilitat o ajuda mútua.

Som homes del nostra temps. Un temps enriquidor per la pluralitat, però difícil, per distingir i comprendre allò que es “Llum veritable”, allò que es veritat natural i sobrenatural. Algú dirà que es difícil reconèixer “la llum veritable, que en venir al mon il•lumina a tots els homes”, perquè aquesta Llum no es predicada des de el Pessebre.

Allò que no s’adapta als orígens del cristianisme, a les essències del Regne de Déu, no modifica, realment, el Cos Místic de Crist que continua vestit de Pessebre i fet de Pessebre. Per poc que s`escarpí en l`Església d`avui, sobre tot a nivell de cristians anònims, per poc que ens moguem amb l`esperit de les Benaurances, ens donem compta que els signes de la senzillesa, de la comunió constitueixen l`essència d`un Evangeli que es amor. Amor que es manifesta i realitza, moltes vegades, a través de la valoració, el respecta a l`obra mestre de Déu, l`Home, sigui blanc o negre, il•lustrat o ignorant, amb unes idees o amb unes altres, manipulat o lliure. Examinem-nos cada un de nosaltres a veure si el nostra tarannà natural es cristià o s`apunta a la multitud dels que, en la pràctica, confirmen aquella afirmació tant real de “homo, homíni lupus”, tant contraria a aquell “Gloria a Déu a les altures i pau a la terra als homes de bona voluntat”, tan contraria al missatge de tot Nadal, de tot Baptisme, de tota comunió.

Quant vulguem reconèixer el cristianisme real, retornem als orígens, al Pessebre, al riu Jordà, al Evangeli, als Fets dels Apòstols, distingint, en el context dels generes literaris, allò que es Revelació en majúscula, allò que es Pessebre i allò que son conceptes i cultures superades o superables.

Ben mirat, cada Nadal de la nostra vida ens pot trobar més prop o més lluny del misteri que celebrem. Segurament que, potser, per alguns de nosaltres, la fe de l`infantessa, al menys en relació als sentiments que l`envolten, que també conten, fou més forta que la de l`edat adulta. No sempre, a mida que creixem en edat, ho fem en gràcia, en fe, en justícia. No sempre, o poques vegades, reconvertim el cristianisme a la pràctica de cada dia. Certes condicions, internes i externes, dificulten o àdhuc paren el procés de maduració. De petits amb afirmacions catequètiques senzilles i amb sentiments en tenim prou, de grans, els sentiments hi son menys, i, en canvi, les exigències intel•lectuals son més fortes, especialment en els nostres temps. De petits no demanem coherència entre lo que es diu, es predica, s`escriu, i lo que es practica i es fa. De grans podem ser llops amb guants blancs o sofrir el llop de l`altra.

Sempre que els germans s`uneixent constituïm família, comunitat. !Es tant reconfortant trobar-se amb els germans coneguts cada diumenge i conèixer germans nous, com avui som tants, de tot Barcelona, que ens hem reunit a recer d`aquesta Basílica de Santa Maria del Mar. ¡Ells també son pastors¡ que estaven, com jo, com tu, cuidant el remat, dedicats als seus afers, al ras de la nit, vora, potser, un foc escàs. !Foc escàs¡ ¿Qui te fe de sobres?.¿Qui te caritat de sobres?. La fe, l`amor, la justícia son un foc difícil, sempre escàs, un foc que es precís fer-lo més grant quant més fred fa. A proporció de la fredor que ens envolta, tots tenim més necessitat d`apropar-nos, d`unir les mans en el cercle comunitari al voltant del foc.

El foc avui, la cova avui, el Pessebre, que s`ens anuncia, es quest temple on celebrarem l`Eucaristia, on aquell Déu, que es va encarnar a Betlem, es farà present . Els pastors som tots i cada un de nosaltres. Els nens i les nenes junt als pares, els que formen l`Escolania i els adults. Per tots ha sonat, i ressona encara, el solemne Gloria de Nadal, els cants de la Capella de Música, de l`Escolania, com, al concluir la celebració, el cant de les Nadales.

Visquem, estimats germans, aquest Nadal de 1994, acostem-nos al Pessebre amb la preparació i maduresa dels adults, però amb els sentiments i senzillesa dels nens.

Mn. Francesc Tort Mitjans
Rector de Santa Maria del Mar.