L`Excm. Sr. Dr. Josep Mª Figueras i Bassols va néixer a la ciutat de Barcelona el 18 de desembre de 1929 on va morir el 30 de març de 1994. Major de cuatre germans, estudià en l`Escola Virtelia, cursà seguidament la carrera de Dret i Ciències Polítiques a l`Universitat de Barcelona, passant després a George-Town, USA. En el 1954 va contraure matrimoni amb la Sra. Virginia Costa, els seus fills Bruno, Virginia, Carlos, Romàn i Verta.

El Sr. Josep Figueres entrà en l`historia com un dels personatges més destacats e influents de la vida social, econòmica i política de Catalunya, Espanya i Europa. El seu tarannà obert, penetrant i respectuós el portà albirar lo bo i millor de cada persona i poar-hi llurs virtualitats. Aquest talen de líder el rodejà d`òptims col•laboradors. Les dificultats inherents a les seves altes responsabilitats lluny d`inhibir-lo l`esperonaren sempre. L`interessaren totes les maneres i filosofies de viure, pensar i organitzar-se. El captivà l`Historia, la literatura, la música, les arts plàstiques etc., també la naturalesa i l`esport.

No es estrany, dons, que persona de tant eminents qualitats assolis, en les peculiars coordenades del temps i espai, càrrecs de la màxima rellevància, com, entre d`altres, el de President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, entitat vinculada a Santa Maria del Mar lo que el portà a mantenir la millor relació amb aquesta Basílica i amb mi mateix. Durant els dotze anys del seu mandat estel•lar la Cambra assolí metes tant importants com, entre d`altres, que els arbitratges del Consolat del Mar recuperessin el reconeixement legal que anys enrere havien perdut.

El Sr. Figueres destacà, també, de portes endins, en el si de la seva família, en les relacions amb la seva esposa Virginia i els seus fills. Fou un espòs i un pare “fascinant”, com afirmen els seus fills, que va sapiguem donar-se a si mateix excel•lint en el difícil arts d`arts, educar. La seva principal influencia educativa en el si de la família fou predicar amb l`etjemple de treball, respecte, prudència, d`insinuacions oportunes etc. aconseguint, en tot moment, una família ben unida.

“El Senyor es bo amb els qui hi confien, amb tots quells que el cerquen. Es bo d`esperar silenciosament la salvació del Senyor”, hem llegit en la primera lectura. Aquesta cita resumeix l`esperit de recerca, el delit de llum, de veritat, de certesa, de racionalitat, del esperit selecte del nostre germà Josep Mª.

Si be un dels consentiments més universals, vius en tots els temps, llocs, cultures i religions es la vida futura, més enllà de la mort, aquesta seguretat i certesa absolutes es veu emboirada per diverses raons. Mancats de les respostes adequades, als diversos nivells d`intel•ligència e imaginació, sobre el nostre origen i fi, son molts els que confien en el Déu que no veuen i en la vida futura que no comprenen. El dubte es una expressió, una forma de fe, de vida intel•lectual profunda, i, àdhuc, de lògica quant tots, de fet, ens movem, naveguem per el mar de la religió i del pensament, amb vaixells inconsistents, insegurs.

Es veritat que cal pendres seriosament la vida, però, potser, donem massa importància al cos com a tal, a la vida humana, a la societat. En el fons, almenys durant uns anys de la vida, i alguns sempre, ens creyem quasi creadors i no ens donem conte de que el nostre cos es pot considerar com a simple rèplica de l`esperit. Vivint en el cos, arribem a afirmar tant el nostre esser material que no podem, quasi, comprendre com es pot veure sense ulls, sentir sense orelles, pensar i recordar sense cervell. Lo normal i millor seria poder gaudir, sense l`instrument material del cos, de tot allò que es realment existent fora d`ell, que continua també fora de nosaltres quant s`entelen els nostres ulls humans a causa de l`enfermetat, vellesa o, be, de la mort. Des de aquest punt de vista, que no se sustenta en la metodologia científica, les necessitats del cos serien simples imperfeccions i la seva consecució suplències de l` esperit.

Si hom no Elvira, o no admet, l`existència de camins més lligats a l`imaginació que a la raó, quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, quant les nostres facultats minven, situats en un medi que no podem comprendre del tot, ens pot invadir una certa angoixa. Havíem donat tanta importància al cos, ens havíem sentit tant decisius, havíem intervingut, desvagades amb tanta força, en el devenir de les coses, que no ens hauríem donat comte que, si tot acabés en la mort, la vida seria com un joc que governa l`atzar, com un somni sinó advertíssim o no admetéssim de que, tota vida, lluny de respondre a una casualitat, es una providència, que venim de Déu i a Ell retornem.

Tot el nostre passat, ni que encara l`anéssim guardant en la memòria, o s`ens fes ressò l`anàl.lisis històric, hauria mort si no hagués quedat imprès, asegurat, cert, en Déu. Els pensaments, els designis d`alt abast, les accions, els impulsos del cor del nostre estimat Sr. Josep Mª Figuera, la recerca de la veritat, l`esperar silenciós, tot hagués ja finit, mort, acabat, si Déu no en fos el garant etern. Ell, ara, està en el Déu, Ser Sobrem, que va cercar en la penombra, en la foscor, el dubta, i amb Déu gaudeix de tots els bens, els del seu passat i el be de la comunicació. Des de aquesta fe, quasi universal, vosaltres, esposa, fills, familiars i amics podrem continuar gaudint del do espiritual de la seva presencia i comunicació. El credo cristià formula aquesta be amb el dogma de la Comunió dels Sants. ..../....

Parlaments previs al lliurament dels Cònsuls nous d'aquell any. Parla el Sr. Antoni de P. Escura i Viñuela, Cònsul Major del Consulat del Mar.



Missa en sufragi dels difunts del Consolat del Mar celebrada cada any el dia de Sant Marc patró de la Cambra i Llotja, el 24 de març.
A continuació la predicada l`any 1986 i 1987:


Cambra de Comerç, Industria i Navegació
Consolat del Mar
Missa anual a Santa Maria del Mar 25-4-1986
Homilia del rector de Santa Maria del Mar
Dr. Francesc Tort Mitjans

Molt Honorable Sr. Dr. Josep Maria Figueres President de la Cambra, Honorable Sr. Dr. Ricard Piqué Vatlle, Consol Major honorari del Consolat del Mar, Srs. consols antics, reelegits i de nou jurament. Molt estimats tots en el Senyor :

La historia del Tribunal d`Equitat i Conciliació del Consolat de la Llotja de Mar, es remunta més enllà del segle XIII. Seguint l`evolució de les coordenades dels temps i de les diverses necessitats polítiques i judicials, el Consolat del Mar sofrí, com es sabut, diverses modificacions i competències fins que, en data molt recent, el 25 d`abril de 1956, quedava constituït el Consolat del Mar com a part de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona. A partir d`aquesta data històrica, es fa coincidir, normalment, en el 25 d`abril, la celebració anual corporativa del Consolat del Mar i del jurament dels nous consols davant del rector de Santa Maria del Mar.

Aquest any la festa de la Llotja de Mar s`escau en el context del centenari de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació. Centenari, sí, però no de l`entitat originaria, que ve de molts segles abans, sinó a partir d`una de tantes diferents reestructuracions amb igual o semblant contingut.

Aquesta missa d`acció de gràcies per un nou any, que heu viscut en l`expectativa del reconeixement oficial de la vostra alta tasca, la celebreu, com de costum, en aquesta Basílica de Santa Maria del Mar. Aquest temple carregat d`historia i de vinculacions ciutadanes, una de les més insignes de Barcelona i de la cristianitat, construïda per els vostres abans passats.

Aquest temple per si sol parla de fe, però també parla de riquesa, d`economia, d`influencia i preponderància mediterrània de Catalunya . Aquesta basílica te prou títols per ser considerada com el temple del comerç, del mar, dels gremis. Però podríem dir que, ara, viu com orfe dels qui l`erigiren. Circumstancies ben conegudes de l`evolució socioeconòmica de Barcelona i de llurs habitatges, han fet de que pocs, per no dir cap de vosaltres, visqueu sota l`ombra material de Santa Maria del Mar. Però si viviu sota la seva ombra espiritual. D`aquí que m`atreveixi parlar-vos del estat actual de Santa Maria del Mar, tot i que sàpiga que la sol.lusió real als seus problemes ha de venir per vies i camins varis com, per etjemple, la creació d`un Patronat en el que alguns de vosaltres pugueu unir-hi els vostres esforços e influencies.

Com sabeu, fa cinquanta anys que el foc malmeté també l`immoble material. Si tenim raons per plorar aquell incendi, les tenim també, per veure, com, encara, restin per restaurar, total o parcialment, més de seixanta claus de volta calcinats, com així també, l`absis, cuatre columnes. De la joia del orgue històric no s`ha procedit, encara, de moment,a parlar-ne,sí, però, de l`orgue menor que, procedent dels Trinitaris de Vic, espera ser reconstruït i situat en la basílica. Precisament la manca de tot orgue de tubs ens ha portat a sol•licitar de la Cambra, en el seu centenari, un orgue positiu . La capella del Santíssim ha de ser restaurada i oberta de nou al culte. Hi ha goteres arreu, vitralls que amenacen ruïna, campanes silencioses, rellotge gastat. El mateix exterior del edifici te punts que demanen restauració urgent com la façana principal etc. etc.

Celebreu aquesta diada, encara que, com es digué al principi, d`una forma casual, en la festa de sant Marc. Marc, cosí de Bernabé, acompanyà a sant Pau en el seu primer viatge apostòlic i també el va seguir fins a Roma. Emparentat, Marc, amb la família de sant Pere, fou també deixeble del mateix sant Pere. Se li atribueix la fundació de l`Església d`Alexandrina. Marc escrigué l`evangeli que porta el seu nom, un dels tres sinòptics, en el que deixa constància fonamentalment de la predicació de sant Pere, amb aportacions de les de sant Pau. L`Evangeli de Sant Marc es el més concís i esquemàtic dels tres sinòptics, escrit a semblança de lo que es pot considerar com la metodologia crítica- històrica actual.
L`Evangeli de Sant Marc ens descriu lo que va fer i va dir nostre Senyor Jesús, ens parla de la seva divinitat, de les creences que ens han sigut trameses des de un principi.

Distingits senyors. Vosaltres segurament que tots sou catòlics. Costa prou avui confessar-se i ser verdader catòlic, creient. Parlar, ara, de les dificultats de continuar fidels, serens, amb pau i goig en les nostres creences, suposaria analitzar tantes coses i tant diverses que no tindríem temps i ens comprometríem massa sense aconseguir gaire : Hauríem de parlar del materialisme pràctica i teòric, d`un racionalisme fort, d`unes generacions sense cultura pròpia i a més envellides, sense imaginació, biològicament decadents. També de la manca d`instrucció adaptada a l`intel•ligència de cada un i a les coordenades de temps i espai nostre. Seria precís parlar de cada una d`aquests fets i dificultats i de tots junts, en visió de conjunt.

A favor de la fe catòlica, tenim el millor puntal. Crist mateix, aparentment dormint en la quilla de la barca de l`Església. Quant es despertat amb el crit desesperat : “!Senyor, no dormiu, que ens enfonsem¡”, respon : “¿Perquè temeu, homes de poca fe?”.

També ajuda a la conservació de la fe l`inèrcia de les costums i de les tradicions catòliques, que resisteixen. Potser pot estar passant quelcom semblant a lo que succeeix amb el motor d`un cotxe que es para en marcha amb velocitat suficient per seguir, aparentment, corrent amb l`esperança, acomplerta moltes vegades a través de l`Historia, de que l`inèrcia posi, en qualsevol moment, el motor de nou en marcha .

Bombardejada, de tantes maneres, la nostra cultura, hem entrat, potser, en una corrent d`inculturació que dona fàcil entrada al fenomen pendular de tesis, antítesis i síntesis. Y, en aquets processos, els que volen reformar i dirigir a la societat, potser sels escaparà de les mans. La vida es massa curta per aconseguir, en general, certs propòsits. “Lo que un segle vestí, l`altra ho aterra, sols resta el monument de Déu” diria Verdaguer en l`Atlàntida.

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de
Santa Maria del Mar.

Homilia del 24 de març de 1987 :

Molt Honorable Sr. Dr. Josep Maria Figueres, President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, Honorable Sr. Dr.Ricard Piqué Vatlle, Consol Major Honorari del Consolat del Mar, Honorables Sr. Antoni de Padua Escura, i demés consols antics i nous. Molt estimats en el Senyor

Aquest any la vostra festa patronal de sant Marc s`escau en la setmana de Pasqua de Resurrecció. No es aquesta una circumstancia corrent. No a cada any la lluna de l`equinocci de primavera cau a mitjans d`abril com enguany.

La nostra civilització arrela i pren peu en la Pasqua, en la data astronòmica en la que Jesucrist va ressuscitar. El nostre calendari, el Gregorià, neix també de la Pasqua. Es pot dir, en concomitància amb el vostre servei, que l`historia econòmica d`Europa neix, o es conforma de nou, a partir de la doctrina cristiana sobre l`home, sobre la propietat i l`us dels bens de la terra.

El Déu fet home va morir i va ressuscitar. Estimats Senyors, mentres som presoners del cos, la nostra relació es quasi purament material o cerebral, tot ho comprenem corporalment. El nostre pensament avança amb molta dificultat sense la base i suport de les imatges. Com que a Déu no el podem veure amb els nostres sentits corporals, per això es va fer home i eixís, encara que no puguem veure al Déu que hi ha en Crist, sí podem veure a l`home que hi ha en Déu.

Una de les veritats fonamentals de la nostra sagrada religió es Pasqua, es la resurrecció de Jesús. Cal que tota veritat sigui coneguda i viscuda. L`home, en general, es pot definir, també, com el ser que no sap. El mon es sempre contradictori i pocs arriben a assolir la veritat, no solsament la veritat Suprema, Déu, sinó àdhuc les veritats petites de la naturalesa, de l`historia i de la mateixa economia.

La veritat te vida pròpia, persisteix sempre, no depèn del vaivé de les coses. Tant es que els homes s`en valguin o s`en oblidin, que llurs coneixements sobre ella s`engrandeixin o minvin, la veritat no es ni més gran ni més petita, sempre una, sempre igual, sempre immutable, de tot judica i no depèn del judici de ningú.

La Resurrecció de Crist es, per els creients, la veritat entre les veritats. Solsament la resurrecció de Jesús pot explicar lògica i psicològicament el procés i el dinamisme de l`Església Primitiva. Es una veritat que es mou, que sona, que es vol fer sentir. Analitzant acuradament el fenomen de la convicció apostòlica sobre la resurrecció de Crist, s`evidencia que en l`anunci d`aquest fet no ha pogut haver-hi ni frau, ni error.

Pasqua, no solsament va originar un ordre religiós nou, sinó que amb la fe cristiana nasqué, i es definí, com hem dit, un model social i econòmic de progrés i benestar social, no sempre practicat, però, teòricament, sempre novament recordat per fer front al nostre comú, també, egoisme.

El gran consentiment universal sobre la propietat privada, pesi a que la manca de correctes lleis reguladores pugui originar abusos de tot tipus, ajuda al avenç de la societat, ajuda a la serenitat de la vida. Es en virtut d`aquest concepció i doctrina sobre l`us de la riquesa, i els seus límits, que s`ha originat el progrés del mon. També, a causa dels abusos, s`han originat, diverses guerres i enfrontaments. Això demostra que la teoria no sempre s`adapta a la pràctica, perquè la teoria ha de definir-se i mesurar-se, sobre tot, amb la vara de la justícia. L`amor Cristià, la doctrina que ve de la Pasqua, es nega a si mateixa quant no ve de i va a la Justícia

La mateixa doctrina cristiana, que admet la propietat privada segons la justícia dels homes, segons el Dret
Antic Grec i Romà, amb les aportacions d`Aristoteles, Aristófanes, Plutarco, Sèneca, ens predica que el cristià es deu sentir mogut per la justícia de Déu. Així el cristianisme ens exhorta a que siguem bons administradors dels bens que posseïm, com si no fóssim del tot propis. Fins i tot ens diu que devem considerar com a bens dels pobres allò que, donada la nostra situació en les propies coordenades del temps i del espai, resulten ser bens innecessaris, i, com a tals, els devem considerar bens dels pobres.

Cal tenir present que la naturalesa, millor dit, parlant en Cristià, el Creador, Pare de tots, va donar, en un principi, un dret igual a tots els homes en l`us dels bens de la terra. Sí en l`origen tots tenim el mateix dret. Així ens devem sentir moguts a corretgir, al menys amb la nostra caritat, els desequilibris que una incorrecta i àdhuc, moltes vegades, abusiva e injusta distribució i utilització dels bens de la terra, origina.

Està ben clar que els plans de Déu manifestats, be en la llei natural, be en la llei evangèlica, son que no manqui a ningú allò que li es precís per la seva justa subsistència. Encara que partint d`un seguit de causes i concauses, entre les que hi juguen també les genètiques i les enfermetats, existeix la marginació, la diferencia entre uns i altres, la pobresa, mai devem deixar de fer lo que estigui a les nostres mans per procurar un ordre social més just, on hi hagi menys pobresa, menys ignorància, enfermetats, drogues, paro etc. etc.

Els que teniu o exerciu una tasca important en l`administració dels bens de la terra, si més no en cercar un preu just i un control adequat dels productes, fareu be de maldar per millorar, a la mida de les vostres possibilitats, la societat econòmica i comercial, i estimular lleis justes i eficaces per crear riquesa, distribuir-la justament i procurar un mon millor.

Que la Pasqua, que estem celebrant en aquesta octava, i la vostra festa patronal de Sant Marc, home donat, primer als afers econòmics, i, després, al seguiment de Jesús en l`apostolat i el martiri, ens faigi a tots sol.lidaris.
Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de
Santa Maria del Mar


Sant Marc Llotja de Mar (25/04/1992)

Segurament que si féssim una enquesta trobaríem certa confusió sobre l'origen i l’antiguitat de les corporacions radicades en el vostre lloc i edifici històric : Llotja de Mar o Consolat de Mar, Junta de Comerç , Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, Col·legi de Corredors de Canvi i Borsa abans, i ara Societat Rectora de la Borsa de Barcelona etc.

Si bé el comerç es tant antic com els homes, potser no es conserva una institució comercial més antiga a Barcelona, entre les més antigues d'Europa, que la Llotja de Mar amb la particularitat de que, havent nascut d'ella tants rebrots la soca mare continua ben ufana.
No és corrent ni entre les institucions veure els fills dels fills fins a l’enèsima generació. El vostre edifici es com una casa pairal al recer de quina taula els fills conviuen. Com sol passar quasi sempre, els fills, amb la seva personalitat pròpia, arriben a decidir en el camp de l'autoritat primera; del pare amb mutu respecte i comprensió dels temps.
La Llotja de Mar no sols ha mantingut la seva vida sinó que l'ha augmentada. Quant neix de la naturalesa de les coses no veu la posta. Religió i comerç son dues necessitats de l'home.

Amunt trobaríem que els actuals tribunals de justícia venen dels tribunals populars formats per els prohoms de les tribus i dels pobles.
Els tribunals de justícia tenen els còdex en que es recolzen per judicar. Els tribunals populars tingueren i tenen el seny. Però el seny es també fruit, en bon part, d'una cultura, d'una religió, d'un equilibri. Els tribunals populars sols podran fer la justícia relativa al tarannà del poble del que formen part, la representen i serveixen. No sempre les seves decisions es conformaran al seny i dret natural i objectiu, així lo que un segle podrà fer l'altra ho podrà desfer.
Tot pot canviar, perquè es pot dir; que vosaltres consols de la Llotja de Mar/com a institució nascuda dins l'imperi del cristianisme, cal que, per ser fidels a les vostres arrels realitzeu els arbitratges amb el seny de la civilització cristiana de l'amor i la justícia.

"Humilieu-vos i sotmeteu-vos a la ma poderosa de Déu, que ell us exaltará quant será l'hora", diu la primera lectura d'avui fragment de la carta de j sant Pere. Jo aplicaria aquesta frase a vosaltres en la responsabilitat de dir: arbitratges, tot definint i senyalant que "la ma poderosa de Déu" es també: la justicia. Ma poderosa de Déu que sols estem capacitats de descobrir i de sotmetren's-hi quant estem "revestits de sentiments d'humilitat.

Quant el que arbitra i es arbitrat estan revestits de sentiments no fingits d'humilitat, el resultat és l'entessa, que sant Pere concreta quant diu "saludeu-vos els uns als altres amb un bes de germanor! No serà tant idíl·lica, segurament l'exercici de la vostra missió. Però sigui com sigui a mi em sembla que els vostres arbitratges tenen garanties de justícia per la seva rapidesa, quasi en el mateix context de la circumstancia arbitrada i per coneixedors directes de les persones i deis temes. L’humiliat i el seny cristià de l'amor poden originar arbitratges justos.

En el salm interleccional hem dit : "Cantaré tota la vida els vostres versos. Podeu considerar un bon favor del Senyor el haver sigut elegits per realitzar la missió de concols de Llotja. "D'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat", aquest sentiment religiós d'acció de gràcies i de dependencia del creador/garanteixen arbitratges justos.
La conclusió de l'evangeli de sant Mart posa en boca de Jesús aquell "anet per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l'Evangeli". "Aneu per tot el mon", está clar que l'imperatiu del Senyor i el sentit literal del fragment evangeli mira al compliment de la missió de predicar. Però d'una forma acomodatícia em semblava veure relacionat aquest mandat amb aspectes de la Llotja de Comerç? Abans, i sobre tot després del edicte de Milà , l'evangeli del amor ere la justícia, del seny, l'evangeli del treball, del jornal just, s'estengué; i arrelà per tot el món.

Amb la predicació de la resurrecció i de l'evangeli del resucitat es comença a instaurar en el món un ordre nou en tots els aspectes del temps i de la vida. Segurament, com abans hem donat quasi per fet, que els tribunals populars d'arbitratge tant dels fruits de la terra, com de les aigües etc. que s'anaren creant per tot occident i dels que encara se’n conserven varis, com es el vostre últimament reconegut oficialment en les sentencies arbitrals, tenen el seu origen en el context del seny del home cristià al qui se li ha predicat que ens hem d'estimar com a germans i sobre tot que Déu es amor.



Difunts de l`Agrupació Mútua del Comerç i l`Industria, celebració en general durant el mes de maig. (A partir de 1995 aquesta missa i homilia es celebrada i predicada per Mons. Vives) A continuació una de les homilies predicades per el Dr. Tort, la de l'any 91:

Agrupació Mútua del Comerç i l`Indústria

Homilia predicada per el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, el 10 de juny de 1991, en la missa celebrada en sufragi dels difunts mutualistes de l`any 1990.

“Sabem, en efecte, que quan es desfaci aquesta casa nostra terrenal, on habitem com en una tenda, tenim al cel una casa que es obra de Déu, no feta de ma d`homes, eterna”

Mutualistes de l`Agrupació del Comerç i de la Industria, persones de tant diversos llocs de la nostra geografia, que us heu congregat en el Senyor, en aquest temple insigne, moguts per unes circumstancies i sentiments similars. ¡Quants records, que porteu a flor de llavis, ens podríeu explicar! ¡ Si poguéssiu obrir el vostre cor als altres germans, aquí congregats, a ben segur que us descobriríeu sentiments, vivències similars! Veniu acompanyats d`un entranyable record, d`una presencia espiritual, tots heu fet l`experiència difícil de la mort d`un ser estimat i l`Agrupació Mútua, remuntant-se als orígens eclesials d`aquesta institució, vol ajudar-vos a confortar el vostre cor posant en comú, a traves d`aquesta vostra silenciosa i compungida presencia, el vostre dol.

Tots, la majoria amb el suport de la fe, heu vist amb els vostres propis ulls, com la tenda del vostre espòs, fill, germà, pare o mare, es debilitava, s`envellia, trontollava, amenaçava ruïna, queia. Potser la ciència dels nostre dies va lluitar per salvar llurs vides, potser no hi fou a temps. Tant en un cas com en l`altra vareu quedar submergits en una indescriptible tristesa. Molts vareu començar a fer l`experiència de la soledat, seguint el pas feixuc d`una vida sense estímul. ¡Quants sentiments embargaren i, potser, encara omplen, el vostre cor! ¿Que us va dir l`imaginació, que freqüentment no podem dominar en els moments de depressió primers?

Encara que els sentiments foscos, negatius, que excaven cap avall allunyant-nos simultàniament cada vegada mes de la llum, s`hagin extés més o menys en el temps, s`aniran esvaint, i, sense oblidar mai al ser estimat, anireu entrant, o ja hi heu entrat, per les vies i l`experiència de l`acceptació de la voluntat de Déu, de la conformitat als seus designis i es farà la pau en el vostre cor. La boira del camí s`anirà, lentament, esvaint per anar obrint-vos, amb serenitat, a noves albades amb resignació i pau.

Segurament que molts de vosaltres, originaris també de pobles i viles, en la vida del vostre marit, i sers estimats, us havíeu reunit moltes vegades, o cada diumenge, en la congregació dels fidels de la vostra parròquia, alguns, potser, teníeu junts aquell lloc que la costum havia deixat i respectat com a propi i, ara marca l`absència. D`altres, per mil raons diferents, potser no ho fereu tant, però igual uns com els altres cerqueu, ara, aquelles paraules i veritats que us confortin. La veritat de que us parla avui l`Església es la del Paradís. Sí, en aquest moment la veritat de que es tracta es la del Paradís “que quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, en trobem, una, d`eterna, al cel” ja no subjecta a les contingències humanes. La doctrina cristiana que predica que el vostre espòs, fill, pare o mare, viuen, fa de bon sentir. La suprema esperança de la filiació divina, de ser fills de Déu, us asserena i conforta, sobre tot quant, dona, també, les pistes certes de la comunicació espiritual amb els sers estimats que ens varen deixar.

L`home cerca allò que ha perdut en tant més afany quant més era estimat, valorat, necessari. Davant de la mort, l`immortalitat de l`anima, per una banda, i el dogma de la Comunió dels Sants, per un altra, venen a ser com una barca de salvació en el naufragi i per això, també, ens hi adherim amb confiança.

Caríssims mutualistes, l`imaginació ens pot portar a on vol, l`ignorància ens pot trair de mil maneres, els interessos ens poden fer desitjar i àdhuc somniar coses irreals. Però en el cas que ens ocupa la fe i la raó conflueixen en la veritat del Paradís, de que quant s`ens desfà aquesta casa de la vida, en trobem una altra d`eterna al cel.

La revelació de Déu, el consentiment de tots els pobles, la doctrina de la fe ens assegura que la nostra ànima, la poguem arribar a definir-la o no, es pugui trobar o no a traves del bisturí, es immortal. Aquesta convicció es troba ben arrelada tant entre els pobles savis com entre els pobles ignorants, tant en aquelles cultures evolucionades, com en aquelles altres quines aiguas tot just semblen sortir del manantial sense adherències temporals.

No hi ha poble sense altar, sense temple, sense sacerdots. Totes les religions, àdhuc aquelles que s`assimilen mes a constitucions per la regència dels pobles, creuen amb Déu, en el Paradís, li donguin el nom que sigui. Tot alta mira a Déu i als difunts.

Esteu en la veritat, viviu en lo cert, caríssims germans mutualistes, quant el vostre cor, glossant la carta de sant Pau als cristians de Corint, està ple de “confiança”. Quant us aveniu a la conclusió de que la vida de la terra, que ens semblava tant definitiva e important, es més semblant a la vida dels emigrants del cel en el cos de la terra. Esteu en lo cert que aquell, que estimàveu tant, a retornat a Déu de qui va sortir i que, a traves dels vasos comunicats del dogma de la Comunió dels Sants, podreu continuar amb ells una relació d`intimitat espiritual.

Segurament que en l`enterament dels vostres estimats va reçonar en el temple aquell encoratjador “In Paradissum”, interesseu-vos per rellegir-lo i meditar-lo.

Dr. Francesc Tort i Mitjans, rector de Santa Maria del Mar.

El temple s`ompli d`unes mil persones vingudes d`arreu. L`Eucaristia conta amb la presència i cant de l`Escolania, previ haver demanat, a llurs pares i escoles, el permís pertinent.

Hi ha més informació relacionada amb la Cambra de Comerç a l'apartat sobre el Consulat del Mar.