BREU
HISTORIA DE LA RELACIÓ I COL•LABORACIÓ MUTUES DEL BARRI
I SANTA MARIA DEL MAR .
PREGO DE LA FESTA MAJOR, 13 -09-2008
¡Quin goig trobar-me entre vosaltres, amb qui visc des de que vareg ser
nomenat rector de Santa Maria del Mar!. Entre vosaltres he passat els millors
moments de la meva vida i també els més tristos, com es ara la
mort de la meva mara i, recentment, de la meva germana Maria Antònia
que encarà assistí, feliç, a aquest sopar l`any passat
2007. La meva estada entre vosaltres volgué posar-se al servei de tots,
i gaudeixo quant per els carrers del nostra Barri ens trobem sovint. Gracies,
sempre, també als tres mil que signareu demanant que continués
com a rector de Santa Maria del Mar. Gracies, especialment avui, a la Junta
de Festa Major del Barri de la Ribera que m`oferís prendre part, també
aquest any 2008, en les nostres festes, més encara per pronunciar-hi
el pregó.
¡Que be es viu quant hom troba el recolzament de tants!. No puc menys que recordar la bona relació mantinguda amb els regidors de Ciutat Vella : Sr. Cernuda, Dr. Clos, Dr. Cases, Sr. Duarte Fusté, la Sra. Cati Carreras, el Sr. Carles Martí i amb l`actual regidora la Sra. Etziar González , valorada i estimada. També amb els alcaldes de Barcelona : el Sr. Pascual Maragall, el Dr. Joan Clos i ara el clarivident i dialogant Sr Jordi Hereu que en aquesta festa es troba representat per el Sr. Carles Martí, primer Tinent d`Alcalde, de qui hom valora la seva profunditat de pensament.
Constatem, també, la bona sintonia, i col•laboració permanent, amb la Plataforma d`Entitats de la Ribera presidida per el Sr. Emili Cota, prohom del Barri que s`ha guanyat nom i prestigi per la seva llarga historia i dedicació . També recordo el bon tracte constant amb els membres de la Comissió de Festes, que, presidida per el mateix , es conforma de noms tant destacats i coneguts com el Sr. Francesc Mingo.
La relació amb tots els expressats personatges polítics i social, no fou de simple protocol. Molts d`ells formaren part del Patronat de Santa Maria del Mar que donà peu a la restauració integral del templa, el Dr. Clos, entre d`altres. Alguns d`ells foren, també, membres actius del Consell Pastoral de Santa Maria del Mar com el Sr. Cota i el president de l`Associació de Veïns, etc. etc.
En aquest context s`anaren fent, pràcticament, totes les coses tant de caire religiós, com social. Per etjemple: la sala de jocs per els joves, nois i noies, amb billar, futbolins, pim-pom, biblioteca, televisió etc. L`Escola de Música i Escolania de Santa Maria del Mar formada per nenes i nens del barri amb professors diversos, de solfeig, piano, violí etc. -El director de la Caixa de Pensions del c/ Montcada encara em recordava com romanen moltes de les llibretes d`estalvi obertes per la Parròquia per els escolans-. El mateix Sr. Cota junt amb el Sr. Josep Caparros regalaren a l`Escolania 10 violins.
L`Escolania de Santa Maria del Mar fou l`alegria de la parròquia i del Barri. El seu nivell fou tant alt que fins i tot fou contractada varies vegades per cantar a la missa de Sant Jordi de la Generalitat, oferint, després en el dinar, un concert ben aplaudit. També actuà, moltes vegades, en Casaments. L`Escolania amb la seva Escola de Música constituí una obra social de primer ordre i un element valiosíssim per les celebracions parroquials. Era ella, i la Capella de Música, els protagonistes del cant, el celebrant presidia, sense figurar massa, amb els nervis inherents a congregacions en les que en el presbiteri no hi cabia ningú més...
En lo musical no puc pas oblidar-me de la ja citada prestigiosa Capella de Música
de Santa Maria del Mar formada i dirigida per el Sr. Enric Gispert, Mestre de
Capella amb nomenament del mateix Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Dr. Narcís
Jubany, que tant estimà, també, Santa Maria del Mar oficiant en
ella, moltes vegades, àdhuc ja retirat. Tots aquets fets, expliquen que
les celebracions religioses, abans del boom turístic, omplissin el templa
de gom a gom. No sols el Nadal, amb el cant de la Sibil•la, com el mateix
15 de`agost, festa patronal de la Basílica, amb el Petit Retaule. ¿Recordeu
que em dos festivitats el sol del temple s`omplia d`espígol?. No, no
era obstacle la catifa, que sols es posava en els casaments i es treia després.
Santa Maria del Mar es tant més acollidora quant menys obstacles hi ha
per gaudir de la mateixa pedra neta del seu sol, també amb els bancs
reduits als mínims necessaris per les celebracions ordinàries.
Citàvem, abans, el Patronat. Gracies a les seves gestions amb el Banc Hispà Amèrica i amb la Generalitat, es firma amb la parròquia un ampli conveni de restauració integral de tot el templa, els cinc taulats, les façanes i els vitralls. Tot es va anant realitzant, restant, però encara, més de 30 claus de volta de les naus laterals.
En
aquest camp, no podem deixar de recordar el vitrall commemoratiu dels Jocs Olímpics
de Barcelona 92, obra del reconegut artista Sr. Josep Fernández Castrillo,
realitzada per la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, dirigida per
la Sra. Pilar Muñoz. Un fet d`aquesta embergadura i cost necessitava
més que la simple idea. Gracies al Sr. Emili Cota, al Ajuntament, i d`altres,
es pogué portar a terme. El dit vitrall es, junt amb la rossana, el més
fotografiat i admirat per els turistes que visiten el temple.
El plan final concebut per el Barri, Sr. Castrillo, Sra. Pilar Muñoz etc., era que la capella, en finestra abans tapiada, a on es situà el vitrall, es dediqués a Barcelona. Es projectà col•locar-hi una rèplica de la tomba de Santa Eulàlia, quin original es troba en el Museu Arqueològic de Monjuic, l`imatge de Santa Eulàlia, obra del escultor Mares, i un panell explicatiu del vitrall amb el nom del autor, les explicacions de la seva mateixa obra, els noms que conté etc. A més, per unir el Barri i Parròquia, es projectà la Confraria de Santa Eulàlia formada, tant per els membres promotors de tant important gesta, com de totes les entitats religioses i civils del Barri i de la Ciutat. No era pas aquesta una idea agosarada, jo mateix vareg promoure i constituí les confraries del Bacallà, i de la Mara de Déu de l`Oliva.
Sense la comunió amb els veïns de tota ideologia i condició, qualsevol parròquia, sobre tot Santa Maria del Mar, “hic et nunc”, no es viable com a centre ni religiós ni social. Tot rector arriba a un lloc, que existia abans, i que continuarà després d`ell. S`ha de posar al servei tant de l`historia pesada com de la realitat present, defugint de tot innecessari protagonisme personal. Una sola pedra no feu Santa Maria del Mar sinó la suma de mils... L`historia de Santa Maria del Mar, escrita per mi, finançada per la Fundació Uriach. ens ho recorda.
Molta de gent del Barri volgué fer-se present en les diverses activitats, antigues i noves, de la parròquia, informant, col•laborant. Es gracies a questa implicació que ens varem entera de la voluntat de la Sta. Rosita Nonell, manifestada a moltes persones, de que deixava el seu pis de 200 metres quadrats, més els baixos de 200 metres quadrats, 400 en total, situats en el C/ Canvis Nous nº 1, fent cantonada amb la plaça de Santa Maria, per Residencia d`Ancians del Barri. Al morí, no s`ens deia res, fins que acudiren a mi varies senyores, entre elles la Sra. Maria Victòria Franco, informant-me`n. Vareg demanar que m-ho posessin per escrit... Presentades les cartes als hereus..., finalment es feu l`escriptura pública de donació dels dits pis i baixos, i un magatzem del c/ Canvis Vells.
Al mateix context es deuen també, molts altres fets importants. El magnífic orgue, provinent de Vic, que en conveni signat per mi, sota el guiatge, entre d`altres i sobre tot del Sr. Enric Gispert, es una magnífica realitat. Si llegiu el text del conveni veureu com quest orgue es tant per l`us del culte com del Barri.
L`antic rellotge mecànic no parava de tenir averies, fou llavora’ns quant, recent finada l`estimada Sra. Maria Güell, els Srs. Emili Cota i Josep Caparros, en recordança d`ella, finançaren el rellotge electrònic, adaptant-se les transmissions a les dugués campanes dels quarts i hores. El mateix alcalde, Sr. Pascual Maragall, presidí la benedicció del nou rellotge amb companyia de molts feligresos.
Amb l`ajut de confraries, i demés, ja s`havien restaurat i electrificat les cinc campanes de l`espadanya, amb motors nous. Les campanes tocades en moments i hores oportunes, i festes, tant religioses com cíviques, ajuden a l`alegria de tots. Els tocs i sons dels campanars han de ser consensuats, rebuts com quelcom propi de tots, cal que ajudin a la convivència.
Aquesta Festa Major del Barri de la Ribera també mantení una forta
relació amb Santa Maria del Mar. El diumenge els membres de la Junta
de Festes, en ple, presidiren la missa major, de les 13 hores, des de dalt del
presbiteri. S`havia preparat el llistat de tots els habitants del Barri, que
havien mort durant l`any, i, un per un, eren recordats des de l`ambó,
molts dels seus familiars hi eren presents. L`Escolania i la Capella de Música
actuaven. Al finalitzar l`acte els components de la Junta entraven a la sacrista,
- llavora’ns sempre oberta a tothom -, i teníem el goig de parlar
amb gran familiaritat; algunes fotografies de l`acte, fetes per Paco Muñoz,
i moltes d`altres, les podeu veure en la meva Web : santamariadelmartort.es.
Acabo, si be hom quasi mai pot assolir l`estimació general, us dic, de
veritat, que us tinc i tindré tots a dins del cor, també a Santa
Maria del Mar. ¡Gracies!
Mn. Francesc Tort Mitjans
Parlant ara de vitralls no podem deixar de recordar i ponderar el vitrall commemoratiu dels Jocs Olimlimpics de Barcelona 92, amb la magnífica obra del vitrall del Sr. Josep Fernandez Castrillo que amb la relació directa del Barri amb l`Ajuntament de Barcelona abanderat, també en aquest cas, per el Sr.Cota i el Centre Municipal del Vitrall ,va ser una realitat. El vitrall dels Jocs Olímpics es un dels més admirats i fotografiats per els turistes encara que, al no haver-se complert, després, el comprimís de posar-hi un panell explicatiu i de completar la capella amb la rèplica de la tomba de Santa Eulàlia i la seva imatge, com s`havia projectat, com una capella dedicada a Barcelona, resta encara aquest compromís de la parròquia amb el Barri i, per lo tant, els turistes no poden, tots, identificar el vitrall amb els jocs olímpics.
També a causa del compromís i col•laboració del Barri, llavora’ns amb el Sr. Enric Gispert al front, com a Mestre de Capella de San ta Maria del Mar, es firmà també el conveni de restauració i col•locació del Orgue originari del convent dels trinitaris de Vic, de finals i principis dels segles XVII-XVIII. Una autèntica joia obtinguda gracies a la vostra col•laboració, per el culte de la Parròquia i per l`esplai musical del Barri de la Ribera l`autèntic propietari.
Son tantes les coses aconseguides per l`acció directa del Barri i de les seves institucions que, per acabar no puc deixar de recordar com davant del funcionament irregular del rellotge antic, s`en va instal•lar un d`electrònic, donació, ofrena en memòria de la Sra. Maria Güellper mitjà dels Srs. Emili Cota i Josep Caparrós y també l`electrificació de les cinc campanes del espadanya que, tocades en moments, hores i festes oportunes, eren, (ara no sonen) l`alegria de molts.
Moltes coses hem de deixar de recordar, però no em semblaria be, finalment,
i amb això acabo, oblidar-me de la donació del pis i botiga de
la Sta. Rostia Nonell per Residencia d`Ancians del Barri. El fet s`esdevingué
així, al morir la Sra. Rosita Nonell, moltes persones del Barri, entre
elles la Sra. Franco i alguns dels que viuen en el mateix immoble del C. Canvis
Nous, nº 1, em vingueren a recordar i
