Barcelona 28 de setembre de 2008. Emili C.

Jo soc vilanoví, no soc pas el més important, ni tan sols el mes popular, soc tant sols un vilanoví més, però, un del que més t`estima, com, segurament, tots es que ens hem aplegat aquí. Els que no han pogut venir, per qualsevol circumstancia, estant també amb tu en esperit. També, estic del tot cert, que hi son la teva mara Francisca i la teva germana Maria Antònia, des de el cel estan molt satisfetes i contentes per tu. Tots plegats el desitgem que aquesta nau que avui comences a pilotar, en qualsevol mar, el portaràs a bon port.
Francesc del Maset, el Trobador Vilanoví

Per part de la Parròquia del Monestir de Sant Pau del Camp va parlar la senyora Josefina Mutgé Vives:

Crònica de la presa de possessió de Mn. Tort, escrita per el Dr. Ferran Blasi, i enviada a Catalunya Cristiana. Vegi’s el número sortit el 30 d’octubre del 2008.

NOU RECTOR A SANT PAU DEL CAMP: MN. FRANCESC TORT, HISTORIADOR I PASTOR AMB EXPERIÈNCIA

De fa molts anys, tinc un viu record d’una visita a Sant Pau del Camp, conduïda pel qui n’era llavors rector, Mn. Anton Valls, un home il•lustrat i amb gran sentit de l’humor. Va explicar detalls de la història d’aquell conjunt arquitectònic, del qual ja n’existien edificacions al començament del segle X, i de les seves destruccions –per Al-Mansur en aquella mateixa centúria- i les progressives reconstruccions, com la del claustre, al segle XIII, o de les vicissituds de la seva existència com a abadia benedictina
Em va agradar molt sentir aquell bon rector glossar la relació, per motius diversos, entre aquell sector d’hortes al costat de l’aigua i de les drassanes, i el de Santa Maria del Mar, a la Ribera, també arran del mar, I evocava amb molta satisfacció la feina d’homes que transportaven i treballaven la pedra en algun període de la llarga construcció de la catedral de la Ribera, i que vivien al voltant de Sant Pau. Ells volien demostrar que també eren capaços de contribuir a una bona edificació de la seva església, encara que no tinguessin els recursos artístics, tècnics o econòmics de l’altre grandiós temple, la que és la gran fàbrica gòtica actual de Santa Maria del Mar. No tinc a la memòria les dades de l’explicació de Mn.Valls que poguessin harmonitzar, pel que fa al temps, la feina d’aquells picapedrers i bastaixos en la catedral del Mar i en el seu temple, més petit.
Jo haig de confessar que, d’ençà que té nou rector Sant Pau -mossèn Francesc Tort Mitjans -he alimentat l’esperança que em treurà de dubtes. Ell està en la millor condició per a fer-ho perquè és doctor en història i ha escrit -i publicat- la història de Santa Maria del Mar i segur que se sap la de Sant Pau del Camp, i si no, la investigarà i serà capaç de fer-ne un llibre, un altre dels molts que ha escrit, i editat, especialment sobre temes d’història eclesiàstica, en alguns dels quals és una autoritat, com ara en les vides dels qui foren el bisbe de Barcelona, Josep Climent i l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà.
Hi he tornat a pensar avui, diumenge, 28 de setembre, mentre assistia a l’acte senzill i solemne al mateix temps, oficial i familiar, en què el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat per una colla de capellans que concelebraven amb ell, entre ells el canonge Joan Noguera, ha fet a Mn. Francesc Tort l’encàrrec d’ocupar-se d’aquella parròquia, el temple de la qual estava ple de parents i amics de les altres parròquies on ha estat, i que l’estimen: Vilanova i La Geltrú, Canyelles, Santa Maria del Mar, Sant Martí del Clot. També una feligresa de Sant Pau li ha adreçat una salutació cordial de la parròquia. Un conjunt de cantaires que havien format part dels cors que en la seva època radicaven a Santa Maria del Mar, com la Capella de Música que havia dirigit el Mestre Enric Gispert, entre els quals avui hi havia la vídua, Anna Nubiola, ha donat qualitat a la part musical, i emotivitat i ha fet néixer l’esperança que el nou rector, a més d’atendre les tasques de major urgència: les més directament pastorals, i les de tipus social i assistencial, fomentarà les de caire artístic i musical. No hi ha dubte que tindrà en compte el caràcter multicultural i interreligiós de la gent del barri, com va poder fer també a algunes de les parròquies on havia estat, especialment a Santa Maria del Mar.
Mn. Àngel Dachs, que tant ha treballat a Sant Pau del Camp, haurà tingut un successor del seu grat. Estem segurs que també el Cardenal Narcís Jubany -que l’havia nomenat per a Santa Maria del Mar- haurà pogut escoltar des de la Glòria, en el capítol de gràcies el record que ha fet Mn. Tort, de la cerimònia d’ordenació episcopal del Dr. Martínez Sistach, i del gust que posava el Dr. Jubany en fer una generosa unció en el seu nou auxiliar, detall que resultava premonitori.
Paraules qualificades sentides en l’acte fan pensar que Sant Pau del Camp serà un lloc assenyalat per obtenir els beneficis espirituals del Jubileu de l’Any Paulí.
M’atreveixo a considerar com una confirmació del que he dit més amunt del parentiu entre aquests dos barris marítims el fet que el nou Rector de Sant Pau del Camp pronuncià el Pregó de la Festa Major del Barri de Santa Maria, el passat dia 13, a la Plaça de les Olles, invitat por les entitats representatives de la Ribera.

FERRAN BLASI BIRBE

NUEVO PÁRROCO EN SANT PAU DEL CAMP: MN. FRANCESC TORT, HISTORIADOR Y PASTOR CON EXPERIÈNCIA
Desde hace muchos años, tengo un vivo recuerdo de una visita a Sant Pau del Camp, conducida por el que era entonces su rector, Mn. Anton Valls, un hombre ilustrado con un gran sentido del humor. Contó detalles de la historia de aquel conjunto de construcciones, del cual ya existían edificaciones al comienzo del siglo X, y de sus destrucciones –por Al-Manzor en aquella misma centuria- y las progresivas reconstrucciones, como la del claustro, en el siglo XIII, o de las vicisitudes de su existencia como abadía benedictina
Me gustó mucho oir hablar a aquel buen cura de la relación, por motivos diversos entre aquel sector de huertas al lado de las aguas y de las atarazanas, y el de Santa Maria del Mar, en la Ribera, también junto al mar. Y hablaba con mucha satisfacción del trabajo de hombres que transportaban y labraban la piedra en algún período de la larga construcción de la catedral de la Ribera y que vivían alrededor de Sant Pau. Ellos querían demostrar que también eran capaces de contribuir a una buena edificación de su iglesia, aunque no tuvieran los recursos artísticos, técnicos o económicos del grandioso templo, de la gran fábrica gótica actual de Santa Maria del Mar. No tengo en la memoria los datos de la explicación de Mn. Valls que pudieran armonizar, en cuanto al tiempo, la tarea de aquellos “bastaixos de capçana” y “picapedrers” en la catedral del Mar y en su templo, más pequeño.
Yo he de confesar que, desde que tiene nuevo párroco, Sant Pau –mosén Francesc Tort Mitjans- he alimentado la esperanza de que me sacará de dudas. Él está en la mejor condición para hacerlo, porque es doctor en historia y ha escrito y publicado- la historia de Santa Maria del Mar-y seguro que se sabe la de Sant Pau del Camp, y si no, la investigará y será capaz de hacer con ello un libro, otro de los muchos que ha escrito, y editado, especialmente sobre temas de historia eclesiástica, en algunos de los cuales es una autoridad, como ocurre con las vidas de los que fueron el obispo de Barcelona, Josep Climent y el arzobispo de Tarragona, Francesc Armanyà.
He vuelto a pensar en ello, hoy domingo, 28 de septiembre, mientras asistía al acto sencillo y solemne al mismo tiempo, oficial y familiar, en que el Cardenal Arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompañado por unos cuantos sacerdotes que concelebraban con él, entre ellos el canónigo Joan Noguera, ha conferido a Mn. Francesc Tort el encargo de ocuparse de aquella parroquia, la iglesia de la cual estaba lleno de parientes y amigos de las otras parroquias donde ha estado y que lo aprecian: Vilanova i La Geltrú, Canyelles, Santa Maria del Mar, Sant Martí del Clot. También una feligresa de Sant Pau le ha dirigido una salutación cordial de la parroquia. Un conjunto de cantores que habían formado parte de los coros que en su época radicaban en Santa Maria del Mar, como la Capella de Música que había dirigido el Maestro Enric Gispert, y entre ellos estaba la viuda, Anna Nubiola, ha dado cualidad a la parte musical, y emotividad al acto y además ha hecho nacer la esperanza de que el nuevo rector, junto con la atención de las tareas de mayor urgencia: las más directamente pastorales, y las de tipo social y asistencial, fomentará las de carácter artístico y musical. No hay duda de que tendrá en cuenta el carácter multicultural e interreligioso de la gente del barrio, como pudo hacer también en las parroquias donde antes había estado, especialmente en Santa Maria del Mar.
Mn. Àngel Dachs, que tanto ha trabajado en Sant Pau del Camp, habrá tenido un sucesor de su agrado. Estamos seguros de que también el Cardenal Narcís Jubany habrá podido escuchar desde la Gloria, en el capítulo de gracias, el recuerdo que ha tenido Mn. Tort, de la ceremonia de ordenación episcopal del Dr. Martínez Sistach, y del gusto que ponía el Dr. Jubany al hacer una generosa unción en su nuevo auxiliar, detalle que resultaba premonitorio
Palabras cualificadas oídas en el acto hacen pensar que Sant Pau del Camp será un lugar señalado para obtener los beneficios espirituales del Jubileo del Año Paulino.
Me atrevo a considerar como una confirmación de lo dicho más arriba del parentesco entre estos dos barrios marítimos el hecho de que el nuevo Párroco de Sant Pau del Camp pronunció el Pregón de la Fiesta Mayor del Barrio de Santa Maria, el pasado día 13, en la Plaça de les Olles, invitado por las entidades representativas de la Ribera.

FERRAN BLASI BIRBE